Divendres va ser la primera vegada que vaig veure aquest curt; he de confessar que no és el tipus de cinema que acostumo a veure, però tot i així, em va agradar força.
No sé si seria una pel•lícula adequada per passar a Primària, ja no pels alumnes sinó per les possibles rèpliques dels pares, però trobo que és un film del qual se’n podria treure molt de suc per treballar. Amb Trevor es poden tocar tant temes d’interès general com poden ser la xenofòbia, l’homosexualitat, la marginació, l’acceptació personal, etc., com la importància d’alguns valors: l’empatia, la tolerància, l’amistat...
Si portem el curtmetratge més enllà del tema del descobriment de la sexualitat, ens adonem que és fàcil identificar-se amb algun dels seus personatges, per exemple:
- amb en Pinky: segur que en un moment o altre molta gent ha actuat com ell, deixant de banda algun company per ser diferent.
- amb les dues companyes de classe que fan el xafarder i acaben deixant en ridícul a alguna persona a base de provocacions.
- amb els pares: quan la preocupació per alguna persona important es barreja amb la ignorància i/o desconeixença del que li passa i acabem actuant de la pitjor manera possible. O potser quan ens centrem tant en els nostres interessos que perdem de vista que el nostre voltant ens pot necessitar.
- i evidentment, amb en Trevor, perquè qui no ha tingut la necessitat de cridar l’atenció per dir “us necessito”? O no s’ha sentit un “monstre”, mentre tot sol creia que les seves preocupacions eren úniques, que no les podia compartir amb ningú i que seria sempre un incomprès? O no ha hagut d’actuar d’una determinada manera per demostrar als altres, encara que això requereixi anar en contra del que un mateix creu.
D’altra banda, també és cert que identificar-se amb els personatges d’una pel•lícula, o veure com es tracten temes que poden resultar dramàtics, com el suïcidi o els tractaments de shock contra la desesperació, amb tocs d’humor i ironia, pot resultar incòmode o crear mal cos.
Per acabar m’agradaria fer una petita reflexió de com aquest film, i molts altres, són capaços d’arribar molt més a l’espectador a través del joc amb l’emotivitat del personatge.
