Autoavaluació del Bloc 1

Un cop acabat aquest primer bloc, és moment de fer una petita valoració del treball realitzat. He de dir fins ara no havia treballat mai amb blog, de fet mai n'havia tingut un. L'eina més similar que havia emprat a una assignatura fins ara és el Moodle, que si bé és cert que et permet una reciprocitat amb el professor molt més immediata que el mètode tradicional, també flaqueja d'altres bandes (en comparació al blog i al treball que nosaltres hem fet, és clar!). El cas és que treballar amb blog m'ha permès fer un seguiment del treball dels meus companys, i en ocasions, adonar-me de coses, enriquir les meves entrades, etc. Una mostra d'aquesta interacció entre companys és l'intercanvi de comentaris que hem fet l'Alexis (company de treball) i jo en els nostres respectius blogs. A més, parant una atenció més precisa a les seves opinions respecte la meva presentació, he pogut veure petites coses en què jo mateixa no hi hauria caigut. Aquestes observacions sempre resulten d'utilitat a l'hora de realitzar treballs similars en un futur. Cal afegir també, que el treball amb blog m'ha permès mantenir una constància al llarg d'aquest bloc que poques vegades aconsegueixo, la qual cosa em fa porta a pensar que possiblement podria emprar-la com a eina de treball en el meu futur com a mestra.

Pel que fa al meu diari reflexiu, m'he centrat en aquelles idees que han ressaltat els meus companys en cada una de les seves presentacions. He intentat no focalitzar el diari només en el que passava a classe, sinó que he procurat portar les meves reflexions més enllà; al terreny personal. Llegint tot el diari una vegada està acabat, he de dir que alguna entrada es veu coixa. Crec que això es deu a que la major part de les meves reflexions estan enfocades al món educatiu, fet que fa que es quedin a l'aire altres aspectes importants que ajudarien a complementar la informació que dono. Val a dir que he vist també una evolució a mesura que ha anat passant el temps. Un canvi fruit en part de les observacions que ens va fer l'Óscar fa unes setmanes, on em comentava que seria bo mantenir un fil conductor amb força al llarg de l'escrit, i en una altra part, un canvi que s'ha vist influït per la confiança que he anat guanyant envers la temàtica que hem tractat.

Com a conclusió m'agradaria fer notar a tots aquells companys que vagin més perduts amb el treball amb blog, que amb implicació i voluntat podem treure molt més partit del que en un principi ens sembla. Ànims!

Diari Reflexiu - Grup 5

El contingut de la presentació d'avui va molt lligat al de la setmana passada, de fet, alguns dels suggeriments que ens planteja l'Óscar per debatre i reflexionar, estan comentats en l'entrada anterior.

Com ja vaig esmentar, la necessitat de fer una variació en el rol tan de l'alumne com del professor és una obvietat. Des de ja fa uns anys aquesta redefinició de papers és reclamada per les necessitats educatives, i no hi ha cap mena de dubte en què les noves tecnologies potencien aquesta reivindicació. La gran frontera existent entre aquests dos personatges cal que s'escurci, ja que sovint l'alumne deixarà bocabadat al seu professor amb la facilitat de manipulació d'interner, per exemple. Així doncs, si bé aquesta barrera és important en determinats moments, també ha de poder ser flexible i moldejable segons les necessitats. Pel que fa al professor, és important que aquest abandoni les seves classes magistrals i adopti un paper de guia i orientador en l'aprenentatge del seu alumne.

Tot i que definir l'acció d'aprendre és quelcom molt complexe, sí que és possible fer una comparació del que significava fa uns anys i el que és ara. Segons l'Enciclopèdia Catalana aprendre és adquirir coneixement amb estudi i atenció. Jo recordo perfectament llistats de fulls que havíem de memoritzar i vomitar el dia de l'examen, i justament per això crec que aquest tipus d'ensenyament s'allunya molt de l'objectiu de fer aprendre a l'alumnat. Amb el que hem pogut veure amb els últims textos, avui dia aquesta definició està prou desfaçada. A dia d'avui aprendre no es considera un procés d'absorció per part de l'alumne, sinó que se l'intenta conduir més cap a un aprenentatge significatiu, on sigui ell mateix qui creï el seu propi coneixement a partir de les seves inquietud, la seva recerca i sobretot, el seu treball. És una llàstima quea la major part d'escoles encara s'opti per la primera opció com a via d'aprenentatge, ja que l'únic que estem aconseguint és limitar les capacitats dels nostres estudiants.

Diari Reflexiu - Grup 4

A l’igual que el grup 3, el grup 4 també va començar la seva exposició amb una dinàmica. La presentació de l’activitat em va agradar molt, ja que van emprar el telèfon mòbil (TIC) d’una manera original, per explicar-nos el que havíem de realitzar.

Vam treballar per files, la qual cosa va fer que hi haguessin grups massa nombrosos treballant amb un sol diari. Això provoca que dins el mateix grup es creïn subgrups, i per tant, és més complicat que tingui lloc el treball cooperatiu.

Se’ns van plantejar nous recursos per treballar amb els alumnes, com ara les biblioteques i museus virtuals, dues propostes fins ara desconegudes per a mi, però que trobo molt interessants i que poden ser de gran ajuda per tractar temàtiques molt diverses amb alumnat de diverses edats. Una altra conclusió que cal ressaltar de la dinàmica que vam fer és la importància de deixar experimentar a l’alumne amb les TIC. Per exemple, per treballar un tema a classe a partir d’un format “típic”, com pot ser un llibre, o un article de diari, li plantegem a l’alumne les qüestions Qui, Què, Com, On, Quan i Per què. Ells mateixos, a partir de la pròpia experimentació hauran d’ampliar el contingut del que hagin tractat a classe. D’aquesta manera, a més de fomentar un treball més autònom per part de l’alumne (que entre d’altres coses és el que es defensa des de l’aprenentatge significatiu, del qual en sóc plenament partidària), també en potencia el seu esperit crític.

Vaig trobar a faltar una valoració crítica del text de tot el grup, i la participació de tots els seus membres, ja que algunes noies gairebé no van tenir joc. De totes maneres, de la valoració que vam fer entre tot el grup classe n’he extret algunes reflexions. Incloure les TIC fa replantejar-se quins nous fins s’ha de proposar l’educació. A classe en vam dir uns quants, jo, personalment, en destacaria dos:

- el mestre deixa de tenir el paper de savi i d’impartir les clàssiques i tradicionals classes magistrals, per adoptar un rol de mediador entre l’alumne i el coneixement. A més, ha d’assumir el repte de tot allò nou i desconegut i entendre que sovint l’alumne dominarà un tema més que ell (trobem un exemple clar amb les noves tecnologies).

- és important plantejar-se si el contingut escolar ha de seguir sent el mateix, o els canvis que s’estan produint a la societat, que al cap i a la fi, serà la societat en què s’integraran els nostres alumnes, reclamen la necessitat de modificar el contingut, ja sigui per incloure matèria nova com per eliminar-ne d’altra que no serà gens profitosa per l’alumne. Aquest punt el vam tractar a la nostra exposició i ja va ser motiu de debat entre les quatre persones del grup. Dins la societat, aquest és un tema que sol conduir al conflicte entre aquells que defensen una modernització del contingut escolar d'acord amb l'evolució que pateix la societat, i aquells que recolzen una educació regida dels valors més tradicionals i arcaics.

Diari Reflexiu - Grup 3

Avui no he pogut assistir a classe per motius laborals. En un principi volia fer una reflexió personal sobre el tema tractat a partir de la lectura i de la primera de les dues sessions que va realitzar el Grup 3, però en veure que l'Óscar va penjar al blog de classe uns punts sobre els quals cercar informació per fer-ne una reflexió posterior, he decidit centrar-me més en això.

A l’hora de fer les definicions he intentat ser clara i concisa, ja que crec que és la clau d’una definició entenedora. Pel que fa a les reflexions, crec que no disposo de suficients coneixements com per reflexionar àmpliament i còmoda sobre el tema, per això he decidit buscar articles virtuals i pàgines webs complementàries que parlin d’allò que nosaltres estem tractant. Les cites que he inclòs, tot i que no són pròpiament meves, són les que millor resumeixen les conclusions a les que he arribat, si bé d’altres simplement les volia afegir perquè m’han cridat l’atenció. Sense més preàmbuls, continuo ja amb el contingut:

"Brecha digital":

Fa referència a la diferència socioeconòmica entre aquelles comunitats que tenen Internet i les que no en tenen, tot i que les desigualtats també es poden referir a totes les TIC. La “brecha digital” es basa en diferències prèvies a l’accés a les tecnologies. Aquest terme també fa referència a les diferències que hi ha entre grups segons la seva capacitat per utilitzar les TIC de manera eficaç, degut als diferents nivells d’alfabetització i capacitat tecnològica. També s’utilitza en ocasions per assenyalar les diferències entre aquells grups que tenen accés a continguts digitals de qualitat i els que no. El terme oposat més emprat és el d’inclusió digital.

Exclusió digital:

És aquella situació que condueix a un resultat final en què s’impedeix l’accés a les TIC. Hi ha certs grups de persones amb una predisposició més àmplia que d’altres a ser exclosos digitals: la tercera edat, la gent amb dificultats econòmiques, etc. Per a tots aquests grups no és suficient amb dissenyar i implementar programes d’ensenyament de les TIC. És precís desenvolupar un enfocament alternatiu que es basi en dos imperatius fonamentals: superar barreres mentals (no simplement tecnològiques), ja que sovint són factors de risc la desconfiança cap a les noves tecnologies, i la falta de contingut útil o atractiu per aquells exclosos o amb la possibilitat de ser-ho; centrar-se en la capacitació (no en l’ús immediat), així doncs, no és tan important ensenyar a utilitzar les TIC, com el seu potencial educatiu i alliberador. Fer d’Internet un instrument per integrar als grups exclosos requereix donar-los les competències necessàries per accedir al món laboral en una societat de la informació. Això no es pot separar de desenvolupar la seva capacitat per pensar de manera crítica, per formar la pròpia opinió política i organitzar-se com a ciutadans i grups culturals. Les TIC no s’han de considerar des d’un enfocament tècnic reductiu, sinó en una dimensió social més àmplia.

Competència digital:

Aquest terme inclou utilitzar les TIC extraient el seu màxim rendiment a partir de la comprensió de la naturalesa i la manera d’operar dels sistemes tecnològics, i de l’efecte que aquests canvis tenen en el seu món personal i sociolaboral. Així mateix suposa manegar estratègies per identificar i resoldre els problemes habituals de software i hardware que vagin sorgint. Igualment permet aprofitar la informació que proporcionen i analitzar-la de manera crítica, tant en la seva vessant sincrònica com diacrònica, coneixent i relacionant-se amb entorns físics i socials cada vegada més amplis. A més d’utilitzar-les com a eina per organitzar la informació, processar-la i orientar-la per aconseguir objectius i fins d’aprenentatge, treball i oci prèviament establerts. En definitiva, la competència digital comporta fer un ús habitual dels recursos tecnològics disponibles per resoldre problemes reals de manera eficient. Al mateix temps, possibilita avaluar i seleccionar noves fonts de informació i innovacions tecnològiques a mesura que van apareixent, en funció de la seva utilitat per complir les seves tasques o objectius específics.

Una reflexió molt encertada que he pogut llegir referent a la “brecha digital, parla de que és un terme tan elusiu com rellevant pel present i futur de la nostra societat. Rellevant perquè en una societat xarxa que funciona sobre un ús intensiu de la tecnologia digital, “desconnexió” significa marginació. Elusiu perquè qualsevol etiqueta constitueix una simplificació d’una realitat que és complexa (possiblement no existeixin “connectats” i “desconnectats” absoluts, sinó graus de desconnexió, i sobretot, que canvia ràpidament. Amb això el que jo entenc és que sovint el que ahir eren obstacles demà ja no suposaran cap dificultat i no tindrà cap sentit parlar-ne. Lligat a aquest punt, Benjamin M. Compaine assenyala que aquest, ha estat un assumpte objecte de manipulacions polítiques, i que les actuals diferències observades a l’accés i ús de les tecnologies de la informació i la comunicació se salvaran gràcies al destacat impuls d’aquest sector del mercat.

Referent al terme d’exclusió digital, Manuel Castells va mencionar en una de les seves conferències, que l’exclusió digital es podia definir com un nou model d’exclusió educativa, i va predir un important rol democratitzador dels telecentres en aquest sentit. Així doncs, Castells considera que actualment existeixen tres tipus d’exclosos digitals: aquells que no tenen accés a la xarxa, aquells que no disposen encara d’un sistema de “banda ancha”, i tots aquells que no aconsegueixen buscar la informació de manera correcta dins la xarxa.

He trobat una curiositat lligada a la competència digital, que diu que per primera vegada, aquesta es troba entre les vuit competències bàsiques que ha d’haver desenvolupat un jove al finalitzar l’ensenyament obligatori, per tal de poder aconseguir la seva realització personal, exercir la ciutadania activa, incorporar-se a la vida adulta de manera satisfactòria, i ser capaç de desenvolupar un aprenentatge permanentment al llarg de la vida.

La pàgina web que he utilitzat per buscar la definició de “brecha digital” és la Wikipèdia http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Portada Sovint la utilitzo per a la cerca de informació simple, i crec que és una enciclopèdia cibernètica molt recurrent a l’hora d’emprar-la amb els nens a classe. Pel terme exclusió digital he emprat les dues webs següents:

- www.infojur.ufsc.br/egov/encontro_03/alfabetizacao_informacional.pdf

- http://www.elearningeuropa.info/directory/index.php?page=doc&doc_id=5949&doclng=7

Finalment, per definir competència digital, he utilitzat el blog http://www.orientaeduc.com/blog/2007/la-competencia-digital-en-el-curriculo-de-la-educacion-obligatoria/ que he trobat força interessant, ja que se centra molt més en la branca educativa del terme.

Les reflexions les he complementat amb informació que he trobat a altres pàgines web amb articles virtuals que tractaven el tema, com per exemple:

- http://www.soitu.es/soitu/2008/11/07/pieldigital/1226072627_186473.html

- http://www.radiomundoreal.fm/rmr/?q=es/node/4494

MIC

El cap de setmana vinent se celebra a Vilanova i la Geltrú el MIC 2008 (Mostra Independent de Curtmetratges). Un apartat d'aquesta mostra és el Cronomic, un concurs de curtmetratges consistent en rodar un curt de 3 minuts de durada, en 96 hores. Per assegurar-se que sigui així, l'organització del festival revela una paraula que ha d'estar inclosa al curt dijous a les 12h. del migdia, i els treballs cal que siguin entregats el següent dilluns també a les 12h. Aquest any la paraula ha estat "Mazinger Z". Les bases del concurs assenyalen que no cal que la paraula sigui dita pels personatges, pot aparèixer com a concepte o imatge.

Érem un grup de cinc persones i la veritat és que ens ha costat bastant trobar la idea per fer el curt. Finalment hem decidit fer el tràiler d'una pel·lícula, i he de dir que estic força contenta del resultat, tot i que no hem de perdre de vista que hi anàvem per passar-nos-ho bé, no per fer cap obra mestra. Aquest és el segon any que hi participem, i això també es nota amb la dinàmica de treball. També he de dir que la meva participació es va basar en el guió i producció, ja que com a actriu no tinc gaire futur... De totes maneres he de dir que fent aquests curts he après moltes coses del món audiovisual.

A continuació es mostra la pàgina web del MIC 2008:

http://www.vilanova.cat/html/tema/cultura/mic.html

Us deixo amb el curt!

Diari Reflexiu - Grup 2

Entre el dimarts 7 i avui el grup 2 ha fet la seva presentació sobre el paradigma del progrés i el desenvolupament, fenomen que apareix a partir de la segona guerra mundial. Els companys han explicat molt més contingut, però jo només ressaltaré aquells conceptes que més m'han cridat l’atenció i els acompanyaré d’una petita reflexió personal:

- “El desenvolupament es dóna perquè hi ha societats subdesenvolupades”. És curiós veure com sovint aquestes societats subdesenvolupades són menyspreades per les primeres potències, però sorprenentment, aquestes últimes no s’adonen que sense elles, el seu poder no tindria cap mena de significat.

- “Imperatiu Tecnològic”. No comparteixo ni de bon tros l’opinió d’aquells que creuen que la tecnologia és la solució a tots els nostres problemes. És clar que ajuden i poden facilitar-nos la vida, però què passa amb totes aquelles persones que no hi tenen accés? No trobaran mai solució a allò que els passa?

- “La globalització”. Aquest fenomen, encara que cal reconèixer que podria arribar a tenir algunes avantatges, cal destacar que no té gens en compte la diversitat cultural, i només intenta imposar aquelles idees que es creuen certes prescindint de les minories o el que “no interessa”.

- “El capital es reajusta constantment al voltant de la societat”. El cert és que no sé ben bé perquè tenia la creença que el capital era el que era, independentment de la resta, però evidentment és lògic, que depengui de la societat. Actualment amb “la crisi” se’ veu un clar exemple.

- Un punt que han mencionat i que està directament relacionat amb la presentació que vam fer nosaltres el primer dia, és l’abús de les noves tecnologies, i la dependència que aquest ús excessiu pot arribar a crear. Jo, personalment, crec que sí que em podria considerar dependent d’algunes tecnologies com ara el telèfon (mòbil o fix), l’ordinador i alguns electrodomèstics (especialment el microones i la rentadora).

- Per acabar han estat parlant d’uns conceptes totalment nous per mi. “Qualsevol tecnologia es pensa des de les quatre dimensions següents: organitzativa, artefactual, simbòlica, biotecnològica”. En realitat, pel que he entès, no són tipus de tecnologies, sinó característiques que poden posseir totes elles. A l’hora de valorar les noves tecnologies, cal considerar quines repercussions tenen en les quatre categories. He de dir que tot i la dinàmica encara em costa una mica diferenciar el que són les simbòliques i les biotecnològiques.

Finalment hem realitzat una dinàmica. Ens hem separat en cinc grups i cada un de nosaltres ha hagut d'analitza un article (o una imatge), identificar les quatre categories, i iniciar un mini debat a partir d’una pregunta que es plantejava. A nosaltres ens ha tocat un fragment que parlava de l’estalvi de parlar via Internet enlloc d’utilitzar el telèfon. Hem dit que era una tecnologia artefactual, organitzativa i biotecnològica (perquè modifica el tipus de vida). Hem fet la posada en comú de manera ràpida, i val a dir que una mica angoixant; potser el grup hauria d’haver fet una temporització diferent. Respecte les conclusions que anaven sorgint hi havia coses que no he entès massa o no he acabat d’estar-hi d’acord.

Reflexió sobre el curt Trevor

Divendres va ser la primera vegada que vaig veure aquest curt; he de confessar que no és el tipus de cinema que acostumo a veure, però tot i així, em va agradar força.

No sé si seria una pel•lícula adequada per passar a Primària, ja no pels alumnes sinó per les possibles rèpliques dels pares, però trobo que és un film del qual se’n podria treure molt de suc per treballar. Amb Trevor es poden tocar tant temes d’interès general com poden ser la xenofòbia, l’homosexualitat, la marginació, l’acceptació personal, etc., com la importància d’alguns valors: l’empatia, la tolerància, l’amistat...

Si portem el curtmetratge més enllà del tema del descobriment de la sexualitat, ens adonem que és fàcil identificar-se amb algun dels seus personatges, per exemple:

- amb en Pinky: segur que en un moment o altre molta gent ha actuat com ell, deixant de banda algun company per ser diferent.

- amb les dues companyes de classe que fan el xafarder i acaben deixant en ridícul a alguna persona a base de provocacions.

- amb els pares: quan la preocupació per alguna persona important es barreja amb la ignorància i/o desconeixença del que li passa i acabem actuant de la pitjor manera possible. O potser quan ens centrem tant en els nostres interessos que perdem de vista que el nostre voltant ens pot necessitar.

- i evidentment, amb en Trevor, perquè qui no ha tingut la necessitat de cridar l’atenció per dir “us necessito”? O no s’ha sentit un “monstre”, mentre tot sol creia que les seves preocupacions eren úniques, que no les podia compartir amb ningú i que seria sempre un incomprès? O no ha hagut d’actuar d’una determinada manera per demostrar als altres, encara que això requereixi anar en contra del que un mateix creu.

D’altra banda, també és cert que identificar-se amb els personatges d’una pel•lícula, o veure com es tracten temes que poden resultar dramàtics, com el suïcidi o els tractaments de shock contra la desesperació, amb tocs d’humor i ironia, pot resultar incòmode o crear mal cos.

Per acabar m’agradaria fer una petita reflexió de com aquest film, i molts altres, són capaços d’arribar molt més a l’espectador a través del joc amb l’emotivitat del personatge.