Autoavaluació del Bloc 1

Un cop acabat aquest primer bloc, és moment de fer una petita valoració del treball realitzat. He de dir fins ara no havia treballat mai amb blog, de fet mai n'havia tingut un. L'eina més similar que havia emprat a una assignatura fins ara és el Moodle, que si bé és cert que et permet una reciprocitat amb el professor molt més immediata que el mètode tradicional, també flaqueja d'altres bandes (en comparació al blog i al treball que nosaltres hem fet, és clar!). El cas és que treballar amb blog m'ha permès fer un seguiment del treball dels meus companys, i en ocasions, adonar-me de coses, enriquir les meves entrades, etc. Una mostra d'aquesta interacció entre companys és l'intercanvi de comentaris que hem fet l'Alexis (company de treball) i jo en els nostres respectius blogs. A més, parant una atenció més precisa a les seves opinions respecte la meva presentació, he pogut veure petites coses en què jo mateixa no hi hauria caigut. Aquestes observacions sempre resulten d'utilitat a l'hora de realitzar treballs similars en un futur. Cal afegir també, que el treball amb blog m'ha permès mantenir una constància al llarg d'aquest bloc que poques vegades aconsegueixo, la qual cosa em fa porta a pensar que possiblement podria emprar-la com a eina de treball en el meu futur com a mestra.

Pel que fa al meu diari reflexiu, m'he centrat en aquelles idees que han ressaltat els meus companys en cada una de les seves presentacions. He intentat no focalitzar el diari només en el que passava a classe, sinó que he procurat portar les meves reflexions més enllà; al terreny personal. Llegint tot el diari una vegada està acabat, he de dir que alguna entrada es veu coixa. Crec que això es deu a que la major part de les meves reflexions estan enfocades al món educatiu, fet que fa que es quedin a l'aire altres aspectes importants que ajudarien a complementar la informació que dono. Val a dir que he vist també una evolució a mesura que ha anat passant el temps. Un canvi fruit en part de les observacions que ens va fer l'Óscar fa unes setmanes, on em comentava que seria bo mantenir un fil conductor amb força al llarg de l'escrit, i en una altra part, un canvi que s'ha vist influït per la confiança que he anat guanyant envers la temàtica que hem tractat.

Com a conclusió m'agradaria fer notar a tots aquells companys que vagin més perduts amb el treball amb blog, que amb implicació i voluntat podem treure molt més partit del que en un principi ens sembla. Ànims!

Diari Reflexiu - Grup 5

El contingut de la presentació d'avui va molt lligat al de la setmana passada, de fet, alguns dels suggeriments que ens planteja l'Óscar per debatre i reflexionar, estan comentats en l'entrada anterior.

Com ja vaig esmentar, la necessitat de fer una variació en el rol tan de l'alumne com del professor és una obvietat. Des de ja fa uns anys aquesta redefinició de papers és reclamada per les necessitats educatives, i no hi ha cap mena de dubte en què les noves tecnologies potencien aquesta reivindicació. La gran frontera existent entre aquests dos personatges cal que s'escurci, ja que sovint l'alumne deixarà bocabadat al seu professor amb la facilitat de manipulació d'interner, per exemple. Així doncs, si bé aquesta barrera és important en determinats moments, també ha de poder ser flexible i moldejable segons les necessitats. Pel que fa al professor, és important que aquest abandoni les seves classes magistrals i adopti un paper de guia i orientador en l'aprenentatge del seu alumne.

Tot i que definir l'acció d'aprendre és quelcom molt complexe, sí que és possible fer una comparació del que significava fa uns anys i el que és ara. Segons l'Enciclopèdia Catalana aprendre és adquirir coneixement amb estudi i atenció. Jo recordo perfectament llistats de fulls que havíem de memoritzar i vomitar el dia de l'examen, i justament per això crec que aquest tipus d'ensenyament s'allunya molt de l'objectiu de fer aprendre a l'alumnat. Amb el que hem pogut veure amb els últims textos, avui dia aquesta definició està prou desfaçada. A dia d'avui aprendre no es considera un procés d'absorció per part de l'alumne, sinó que se l'intenta conduir més cap a un aprenentatge significatiu, on sigui ell mateix qui creï el seu propi coneixement a partir de les seves inquietud, la seva recerca i sobretot, el seu treball. És una llàstima quea la major part d'escoles encara s'opti per la primera opció com a via d'aprenentatge, ja que l'únic que estem aconseguint és limitar les capacitats dels nostres estudiants.

Diari Reflexiu - Grup 4

A l’igual que el grup 3, el grup 4 també va començar la seva exposició amb una dinàmica. La presentació de l’activitat em va agradar molt, ja que van emprar el telèfon mòbil (TIC) d’una manera original, per explicar-nos el que havíem de realitzar.

Vam treballar per files, la qual cosa va fer que hi haguessin grups massa nombrosos treballant amb un sol diari. Això provoca que dins el mateix grup es creïn subgrups, i per tant, és més complicat que tingui lloc el treball cooperatiu.

Se’ns van plantejar nous recursos per treballar amb els alumnes, com ara les biblioteques i museus virtuals, dues propostes fins ara desconegudes per a mi, però que trobo molt interessants i que poden ser de gran ajuda per tractar temàtiques molt diverses amb alumnat de diverses edats. Una altra conclusió que cal ressaltar de la dinàmica que vam fer és la importància de deixar experimentar a l’alumne amb les TIC. Per exemple, per treballar un tema a classe a partir d’un format “típic”, com pot ser un llibre, o un article de diari, li plantegem a l’alumne les qüestions Qui, Què, Com, On, Quan i Per què. Ells mateixos, a partir de la pròpia experimentació hauran d’ampliar el contingut del que hagin tractat a classe. D’aquesta manera, a més de fomentar un treball més autònom per part de l’alumne (que entre d’altres coses és el que es defensa des de l’aprenentatge significatiu, del qual en sóc plenament partidària), també en potencia el seu esperit crític.

Vaig trobar a faltar una valoració crítica del text de tot el grup, i la participació de tots els seus membres, ja que algunes noies gairebé no van tenir joc. De totes maneres, de la valoració que vam fer entre tot el grup classe n’he extret algunes reflexions. Incloure les TIC fa replantejar-se quins nous fins s’ha de proposar l’educació. A classe en vam dir uns quants, jo, personalment, en destacaria dos:

- el mestre deixa de tenir el paper de savi i d’impartir les clàssiques i tradicionals classes magistrals, per adoptar un rol de mediador entre l’alumne i el coneixement. A més, ha d’assumir el repte de tot allò nou i desconegut i entendre que sovint l’alumne dominarà un tema més que ell (trobem un exemple clar amb les noves tecnologies).

- és important plantejar-se si el contingut escolar ha de seguir sent el mateix, o els canvis que s’estan produint a la societat, que al cap i a la fi, serà la societat en què s’integraran els nostres alumnes, reclamen la necessitat de modificar el contingut, ja sigui per incloure matèria nova com per eliminar-ne d’altra que no serà gens profitosa per l’alumne. Aquest punt el vam tractar a la nostra exposició i ja va ser motiu de debat entre les quatre persones del grup. Dins la societat, aquest és un tema que sol conduir al conflicte entre aquells que defensen una modernització del contingut escolar d'acord amb l'evolució que pateix la societat, i aquells que recolzen una educació regida dels valors més tradicionals i arcaics.