Com ja vaig esmentar, la necessitat de fer una variació en el rol tan de l'alumne com del professor és una obvietat. Des de ja fa uns anys aquesta redefinició de papers és reclamada per les necessitats educatives, i no hi ha cap mena de dubte en què les noves tecnologies potencien aquesta reivindicació. La gran frontera existent entre aquests dos personatges cal que s'escurci, ja que sovint l'alumne deixarà bocabadat al seu professor amb la facilitat de manipulació d'interner, per exemple. Així doncs, si bé aquesta barrera és important en determinats moments, també ha de poder ser flexible i moldejable segons les necessitats. Pel que fa al professor, és important que aquest abandoni les seves classes magistrals i adopti un paper de guia i orientador en l'aprenentatge del seu alumne.
Tot i que definir l'acció d'aprendre és quelcom molt complexe, sí que és possible fer una comparació del que significava fa uns anys i el que és ara. Segons l'Enciclopèdia Catalana aprendre és adquirir coneixement amb estudi i atenció. Jo recordo perfectament llistats de fulls que havíem de memoritzar i vomitar el dia de l'examen, i justament per això crec que aquest tipus d'ensenyament s'allunya molt de l'objectiu de fer aprendre a l'alumnat. Amb el que hem pogut veure amb els últims textos, avui dia aquesta definició està prou desfaçada. A dia d'avui aprendre no es considera un procés d'absorció per part de l'alumne, sinó que se l'intenta conduir més cap a un aprenentatge significatiu, on sigui ell mateix qui creï el seu propi coneixement a partir de les seves inquietud, la seva recerca i sobretot, el seu treball. És una llàstima quea la major part d'escoles encara s'opti per la primera opció com a via d'aprenentatge, ja que l'únic que estem aconseguint és limitar les capacitats dels nostres estudiants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada